En aquest temps de Quaresma la comunitat educativa de Sant Josep Artesà ens marquem com a objectiu tornar a Déu de tot cor. Per això, en tutoria ens hem pres un temps d’interioritat i reflexió que ens servisca per a conéixer-nos millor: volem saber com està la nostra vida, la relació amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb Déu.

D’aquesta manera, fixem la nostra mirada en el que ens proposa l’Església mitjançant el significat d’algunes paraules que podem aplicar a la nostra vida en aquests dies: dejuni, oració i almoina. Quan se’ns parla de dejuni, se’ns està convidant a ser nosaltres mateixos, a deixar de costat tantes coses que no són essencials; l’oració serveix per a endinsar-te en tu mateix i conéixer-te millor; l’almoina significa mirar a l’altre, a qui ho passa malament, així mateix vol dir disponibilitat de cor, lliurament generós, amor sense límit.

Així, l’alumnat, acompanyat dels tutors i tutores, han pogut tenir un temps de silenci i reflexió, abans de compartir la lectura de l’Evangeli de Lucas sobre publicans i fariseus: durant el primer segle, els fariseus eren ben coneguts pel seu estricte seguiment de la Llei de Moisés. Eren experts en matèria de religió. Se sabien les Escriptures. El fariseu d’aquesta paràbola dejunava més dels requerit i donava delme de tot el que guanyava. Segur de la  religiositat, el fariseu no li demana res a Déu i per això res rep. ​D’altra banda, els publicans eren jueus menyspreats per col·laborar amb l’Imperi Romà. Eren cobradors d’impostos que s’emportaven els romans i per això eren odiats pel poble jueu malgrat ser jueus.

Tot seguit, s’ha treballat la imatge que projectem enfront de la imatge de la nostra “vida real”. A Déu no li interessa la vida del poderós ni d’aquell que vol aparentar poder; Déu vol cuidar la vida del fràgil, de qui se sent feble.  Cridats a viure una vida autèntica, no falsa; cridats a viure una vida real, no inventada; cridats a posar en valor la nostra vida, no la nostra imatge; cridats a viure des de la veritat del que som, no des de la mentida del que aparentem ser. Per a Déu l’important som nosaltres i , no el que aparentem.

Demanem a Déu que ens ajude a viure la nostra vida real i autèntica.